Prevenció del Paludisme o Malària

El Paludisme o Malària és una malaltia molt estesa que afecta prácticamente tots els països tropicals. És produïda per un paràsit (protozoo) del gènere Plasmodium que és transmès per la picada de les femelles del mosquit anòfeles (gènere Anopheles). Tot i que és una malaltia àmpliament distribuïda en els tròpics, el risc d’adquirir-la és molt heterogeni i varia segons els països, fins i tot segons la zona i l'època de l'any dins d’un mateix país. El destí geogràfic, la ruta específica seguida, la durada, el tipus de viatge o l'estació de l'any en què es realitza són factors determinants del risc. El període d'incubació de la malaltia des del contagi fins que se'n manifesten els símptomes acostuma a ser entre 8 i 30 dies. La malaltia es caracteritza per una crisi febril després d'unes hores de malestar general, mal de cap i a les articulacions, esgarrifances (amb intensa sensació de fred que duren entre 15 i 60 minuts), per acabar amb un període calent, amb sudoració abundant i alta temperatura (pot arribar als 40-41ºC) que pot durar entre 2 i 4 hores. Atès que la malaltia pot resultar greu i fins i tot mortal, és important fer-ne una prevenció. Com que actualment no es disposa d'una vacuna eficaç, la prevenció es basarà en la conjunció de les següents mesures:

• Evitar les picades de mosquits, que constitueix la primera línia de defensa contra el paludisme, especialment entre el capvespre i l'alba. És recomanable dur roba de màniga llarga i pantalons llargs, així com evitar els colors foscos perquè atreuen els mosquits. Es poden usar repel·lents d'insectes tant a la roba com sobre la pell. Cal tancar bé les portes i finestres durant la nit i col·locar una mosquitera al voltant del llit. Finalment, és aconsellable utilitzar aerosols per matar insectes voladors o utilitzar difusors amb insecticides.

• Prendre medicaments contra el paludisme (quimioprofilaxi) quan sigui necessari, per evitar que la infecció progressi i arribi a donar manifestacions clíniques de la malaltia. Aquesta medicació varia segons la zona que es visiti, i no fa desaparèixer completament la possibilitat de contraure la malaltia. Com que pot produir efectes secundaris, la seva prescripció serà a càrrec de personal sanitari especialitzat. Perquè la quimioprofilaxi tingui efectivitat haurà de continuar-se durant un període determinat per a cada fàrmac un cop abandonada la zona palúdica, tant si el viatger torna al seu país d'origen com si va a una zona exempta de paludisme, ja que el paràsit que produeix la malaltia pot romandre acantonat al fetge durant aquest període de temps.

• Consultar immediatament amb el metge per rebre un diagnòstic i un tractament adequats en el cas que aparegui febre acompanyada o no d'altres símptomes (mal de cap, debilitat i dolors musculars, vòmits, diarrea o tos) a partir d'una setmana després d'haver entrat en una àrea on hi ha risc de paludisme fins a 3 mesos després de sortir-ne (fins i tot més en algunes ocasions puntuals).

• En casos concrets en què no es pugui disposar d’una valoració mèdica urgent, s'aconsella disposar de medicaments antipalúdics per a autoadministració (tractament de reserva per a emergències).